#21 – La gnot plui lungje
No saveve di trop timp che al steve cjaminant. Dal sigûr al jere une vore strac e nol si orientave in chê gnot dulà che pe prime volte de sô vite al jere stât di bessôl.
I profums e i odôrs a jerin par lui dal dut discognossûts, nie a ce fâ cun chei familiârs, che i visavin il calôr e l’afiet.
Al veve la bocje sute, al jere passât masse timp de ultime volte che al veve podût gjoldi di un pocje di aghe.
Ogni tant un pâr di lûs altis lu pocavin di sflandôrs par daspò sparî tal scûr, e cussì ancje il rumôr potent dal motôr si sfantave lontan. Chês lûs e chei rumôrs ogni volte i fasevin bati il cûr une vore fuart pal spavent.
Il so pas si faseve simpri plui pesant, al veve di fâ un sfuarç fintremai par tigni i voi vierts.
A un ciert moment, scanât, al si butà suntun flanc, lis fuarcis a lavin al mancul e lui si indurmidî, ma il so ultim ricuart, prime di lassasi lâ ae strache, al fo il rumôr de puartele che si sierave daûr di lui e la machine blu che si slontanave…
Il cricâ de albe al rivà cui siei colôrs e i siei suns: la zirlade di un mierli lu sveà, ma il pês che al veve in tal cûr no i de la fuarce di jevâsi.
Al passà inmò altri timp e a un ciert pont, cui voi mieç sierâts, al intraviodè une grande ombre a svicinâsi.
Nol sintive ni pôre ni gjonde, dome sperance. Une man fuarte e grande i cjareçâ cun dolcece la cope: “E tu, chi sei cucciolone?” al veve un bon odôr, e la vôs e jere cjalde come la man.
Al si sintî, daspò tant timp, al sigûr. Al vierzè i voi e al menà la code content.
di Incocalît
#1651
1 comments On CC24Mai#21 – La gnot plui lungje
Pingback: FANTACC24 – Lis contis in gare a Mai | Contecurte ()