Cul cjâf ben adalt

Vencedores seremos porque somos titanes sonriendo a las balas y gritando adelante. Si me muero que me muera con la cabeza muy alta. Cuant che il scûr al vuluce dut e al pâr che no si puedi scjampâi, la lûs e pues rivâ ancje dal puest che mancul sal spietisi, fintremai de bocje di une

Hamar

Sentât su chest rivâl o cjali sot di me la splaze de Zurriola, la bocje dal Urumea e – plui innà – la mont Urgull e la isule di Santa Klara. O sint il rumôr ritmic dal mâr Cantabric che al cjarine cu lis sôs ondis i scois da pît de mont. Il soreli nol

Il condanât

La preson e je tantis robis ma, plui di dut, monotonie. Dut al è za fissât. Di cuant che si sveisi a cuant che si va a durmî, dut al è regolât di oraris e di proceduris decidudis di cualchidun altri. Sul imprin un si inzegne par rompi cheste monotonie, par restâ vîf, ma ae

Prin di Mai dal 1867

NdO (Note dal Ostîr) O publichin cence il so consens chest toc di Carli Pup (il vincidôr dal contecurte day, par altri) A son inovâi che nissun al ricuarde, che no son celebrâts cun manifestazions di place o cun cerimoniis uficiâls, che no àn articui sui cuotidians o servizis tai telegjornâi, che no i si

In vuaite

Al è aromai di trê dîs che o spietìn platâts tra i claps de Crete Rosse, juste in face dal Volt de Gane. Al è il pont miôr par lumâ cui che al ven sù dal paîs e visâ i oms che a stan in paisse alì dal Volt. Ur tocjarà a lôr di tacâ

Un tant

  La uniche robe che mi displâs al è che lu àn cjapât par un incident. Probabil però che a vedin pensât che fevelâ di sassinament nol varès zovât a di nissun. A àn cjatât il cuarp un pâr di dîs dopo, mieç fûr de aghe, cjapât tun baraçâr. Nol veve fate masse strade di

La scuele dal Checo

A cuindis agns o vevin plui ormons che sintiment e Francesco Pedrussi, Checo Pidrùs, al jere il nestri eroi. Al veve dîs agns plui di nô e al cambiave morose une volte al mês. E a ‘nt fossie stade une brute! Checo al jere pardabon bulo, ancje parcè che no i pesave di fermâsi a

La preson

  Âstu mai pensât di jessi presonîr de tô vite? Al baste pôc. Tu cjapis une decision impen di une altre e, di chê strade, tu ‘nt cjapis une altre e une altre ancjemò. E a di un ciert pont tu ti visis che no tu puedis plui sielzi. Tu scugnis fâ cussì. Ducj sal

Gnot di Carnavâl

Par strade e jere ancjemò tante int. Al sucedeve da râr a chê ore di gnot. Almancul cussì e pensave, parcè che nancje jê e jere usade a movisi di straoris. Lis falis a butavin dulintor sflamiadis di lûs malsigure là che lis musis a parevin crepis rossis e neris. Cualchidun al leve ator mascarât

Tal mieç dal vât

Al jere di un biel pieç che no si viodeve une fumate cussì penze sù par ca. Al è di mats movisi cuntun timp cussì, ma il siôr al à presse di tornâ a Udin… Di bon che i cjavai a cognossin la strade a memorie, ma chel istès si à di lâ a planc,

1 2