Intune cjase amie o viodei un confessionari, mi diserin di vêlu cuistât intune buteghe di antichitâts. Al jere ancjemò in gjambe, tirât a lustri, cu la sô biele tendinute colôr pinitince. E ca mi disei; dome Diu al savarà cetancj pecjadôrs che a pleiarin i zenoi su chel scagnel, denant di chê gridele, contantji i pecjâts a traviers di chês [...]
Tag: Galliano di Buenos Aires
Al jere un piçul paîs di mont che come tancj altris al veve un non alegoric: “Il paîs dai abraçs”. Ogni buinore fûr e dentri cjase la int si abraçave dantsi il bundì. Ma une zornade chest paradîs al pierdè la sô identitât. Un megafon dal sunôr incuietant al passave pes viis ripetint la stesse solfe: – Proibît abraçâsi, proibît [...]
Une dì, in chescj timps di pandemie, a siôr Tite lu svearin dai colps di tos e un malstâ gjenerâl. Si remenave tal jet pensant di vê cjapât un rafredôr di chei birbants. Si visave di ducj chei che al veve vût dulinvie de sô vite, un ad an, ma nuie pôre, ju parave vie bevint une buine scudiele di [...]
Al è misdì. Te stansie a rivin i glons des cjampanis. Marie, precise e metodiche, come ducj i dìs a cheste ore e va in cusine. Passant e cjarece il so om che al sta leint lis gnovis tal ordenadôr. Lui bielzà al sa ce che al sarès capitât ca di pôc. Al sint il vierzi e il sierâ des [...]
Svualt al cjapà sù lis sôs vecjis agjendinis telefonichis e fasint il coridôr al le in cusine. E jere dute une cerimonie: lis poiave sore la taule, al meteve la moche sul gas, intant che cheste e finive di cisicâ molant fûr il so arome, Svualt cu la cjalade al cjarinave chês agjendinis. Al jere un mot che al veve [...]
Venturin, di piçul, al veve passion pes barcjutis di cjarte. Lis poiave sore la aghe dal riulut che al traviersave l’ort di cjase. Il flus lis menave vie di buride, il frut al bateve lis mans ridint cun gjonde, intant che al pensave, cuissà in ce puart di mont che a finissaran. Dispès i siei lu menavin ae splaze, al [...]
Prin che l’om al cjapàs pît in chest mont co vivìn, la tiere e jere popolade cun grandis fameonis di besteutis, di ogni raze, pêl e colôr. Chescj animâi a abitavin tes grandis tieris e a jerin in tancj. Si sa che par plui che no si vueli, simpri cualchi tichigne e saltave fûr, cussì al fo che un grumon [...]
Libar, dutis lis buinoris si domandave: ce zornade ise vuê? A dî il vêr nol impuartave tant savê, za che, cu la pandemie dutis a vevin il stes colôr. Dì daspò misdì al riviodeve la muse di chê realtât che lu obleave a fâ dai cambis radicâi, cambis che bielzà a jerin impussibii di sostignî. Cuant che si sveave al [...]
Prospar al jere rivât in chestis tieris te decade dal ‘30 in cercje di fortune cuntune man denant e chê altre daûr: la drete le doprave par sostignî la mantie de valîs di carton, e la çampe le veve daûr de schene, come sburtantsi par dâsi coragjo. La valîs e jere pesantute: in bande di cualchi mude di blancjarie, [...]
Beniamin al jere une di chês personis che no i plaseve ni cuistionâ ni sei cuistionât, za che al so parê dificilmentri si rivave a risultâts positîfs, anzit, si coreve il risi di colâ intune violence verbâl che e varès podût fruiâ la relazion. Par chest, devant di ciertis situazions, la sô politiche e jere chê di sintî i conseis [...]
Dut al scomençà une serade di Dicembar. Basili si jee intardât te cjaminade che al faseve prin di cenâ. Cjalant il cîl si maraveà viodint i cambiaments cromatics, dome la palete di un pitôr e varès podût comparâsi a chel event. Di bot si fasè gnot fonde, scure, dut si fermà, no si moveve nuie, no si sintive nuie, la [...]
Dut al nassè come contor di un rumôr, che al fo cjapant la forme di un colôr indefinît, rivant a trasformâsi intun zâl che si convertì in notizie. Come un lizêr aiarin si fo introdusint tes orelis de int, che al sintîle ur faseve vignî ogni pêl un pan. E cussì al fo che, zigzetant, la micje impiade e rivà [...]