CorseCurteNovembar#17 – Manus dei

#17 – Manus dei

Il scûr al involuçave ancjemò dut cuant che o soi saltât fûr di cjase.
Di spes mi capite di fâlu cuant che no rivi a durmî. Ma vuê nol è come il solit.
Mi plâs cjaminâ cuant che nol è ator nissun e il paîs no si ancjemò inviât. I pinsîrs a sbrissin vie miôr ancje in zornadis come chestis plenis di marum.
I ricuarts a àn suns e colôrs. Crevant dutis lis resistencis, mi passin devant dai voi situazions bielis e brutis vivudis in dute une vite. E mi pâr ancjemò di sintî su la piel lis sensazions passadis in chei moments.
Cence rindimi cont o soi rivât tai cjamps fûr vie, dulà che lis cjasis a lassin spazi a braidis restadis cussì di simpri. L’aiar al sofle fuart come par solit, a chestis oris, e la zulugne dal prin vêr frêt e crustule sot dai miei pîts.
E li mi fermi. Incantesamât. E intant che al criche il dì e di daûr des monts la lûs si da coraç un pôc ae volte, piturant il cîl e lis pocjis niulis di colôrs che a samein fats cui lapis.
Il cidinôr si lasse invadi di un zâl che al fâs il so mistîr, di un cjan che al baie e das primis machinis che a si movin.
Cheste e je la prime zornade che e tache cence di te.
Il timp al va in devant indiferent a dut e a ducj. A une dì e ven daûr une altre cence tignî a ments sintiments, emozions, presincis e mancjancis.
Ce maraveose e crudêl robe che e je la vite.

di ***
#1***

Leave a reply:

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît