Skip to content

Menu

  • Prime Pagjine
  • La Ostarie
  • Chei di Contecurte
  • Contis
    • Contis di scoltâ
  • In cjar e vues
  • Lenghe Furlane
    • Ator pes peraulis
    • Cemût si disial?
    • Cemût si zuial?
    • Cjançoncurte
    • Conte Misteriose
    • Contis Cence Cjâf
    • Ecumène
    • Ispirazions
    • Lets in Ostarie
    • Partidis di Discors
  • Contecurtârs
  • CorseCurte

Copyright Contecurte 2025 | Theme by ThemeinProgress | Proudly powered by WordPress

Contecurte
  • Prime Pagjine
  • La Ostarie
  • Chei di Contecurte
  • Contis
    • Contis di scoltâ
  • In cjar e vues
  • Lenghe Furlane
    • Ator pes peraulis
    • Cemût si disial?
    • Cemût si zuial?
    • Cjançoncurte
    • Conte Misteriose
    • Contis Cence Cjâf
    • Ecumène
    • Ispirazions
    • Lets in Ostarie
    • Partidis di Discors
  • Contecurtârs
  • CorseCurte
24 di Setembar dal 2012

Ecumène: Un cuento de pastores (R. del Valle-Inclán)

Ecumène
Sentados al abrigo de unas piedras célticas doradas por líquenes milenarios, los pastores merendaban en el monte. El sol se ponía y los buitres que coronaban la cumbre batían en el aire sus alas, abiertas sobre el fondo encendido del ocaso. La hora y el paraje despertaban la cándida fantasía de algún pastor que contaba en el corro milagros y prodigios: historias de ermitaños, de tesoros ocultos, de princesas encantadas, de santas apariciones. Un viejo que llevaba al monte tres cabras negras, sabía tantas, que un día entero, de sol a sol, podía estar contándolas. Tenía cerca de cien años, y muchas de sus historias habían ocurrido siendo él zagal. Contemplando sus tres cabras negras, el viejo suspiraba por aquel tiempo, cuando iba al monte con un largo rebaño que tenían en casa de sus abuelos. Un coro infantil de pastores escuchaba siempre los relatos del viejo: Había sido en aquel buen tiempo lejano, cuando se le apareciera una dama sentada al pie de un árbol, peinando los largos cabellos con peine de oro. Oyendo al viejo, algunos pastores murmuraban con ingenuo asombro:
 – ¡Sería una princesa encantada!
Y otros pastores que ya se sabían aquella historia, contestaban:
 – ¡Era la reina mora, que tiene prisionera un gigante alarbio!…
El viejo asentía moviendo gravemente la cabeza, daba una voz a sus tres cabras para que no se alejasen, y proseguía:
 – ¡Era la reina mora!… A su lado, sobre la yerba, tenía abierto un cofre de plata lleno de ricas joyas que rebrillaban al sol!… El camino iba muy desviado, y la dama, dejándose el peine de oro preso en los cabellos, me llamó con la su mano blanca, que parecía una paloma en el aire. Yo, como era rapaz, dime a fujir a fujir…
Y los pastores interrumpían con candoroso murmullo:
 – ¡Si a nos quisiera aparecerse!
El viejo respondía con su intonación lenta y religiosa, de narrador milenario:
 – ¡Cuantos se acercan, cuantos perecen encantados!
Y aquellos pastores que habían oído muchas veces la misma historia, se la explicaban a los otros pastores que nunca la habían oído. El uno decía:
 – Vos no sabéis que para encantar a los caminantes, con su gran fermosura los atrae.
Y otro agregaba:
 – ¡Con la riqueza de las joyas que les muestra, los engaña!
Y otro más tímidamente advertía:
 – Tengo oído que les pregunta cuál de entre todas sus joyas les place más, y que ellos, deslumbrados viendo tantos broches, y cintillos, y ajorcas, y joyeles, pónense a elegir, y así quedan presos en el encanto.
El viejo dejaba que los murmullos se acallasen, y proseguía con su ingenua inventiva, llena de misterio la voz:
 – Para desencantar a la reina y casarse con ella, bastaría con decir: “Entre tantas joyas, sólo a vos quiero, señora reina”. Muchos saben aquesto, pero cegados por la avaricia se olvidan de decirlo y pónense a elegir entre las joyas…
El murmullo de los zagales volvía a levantarse como un deseo fabuloso y ardiente:
 – ¡Si a nos quisiera aparecerse!
El viejo los miraba compasivo:
 – ¡Desgraciados de vos! El que ha de romper ese encanto no ha nacido todavía…
Después, todos los pastores, como si un viento de ensueño removiese el lago azul de sus almas, querían recordar otros prodigios. Eran siempre las viejas historias de los tesoros ocultos en el monte, de los lobos rabiosos, del santo ermitaño por quien al morir habían doblado solas las campanas. ¡Aquellas campanas que se despertaban con el sol, piadosas, madrugadoras, sencillas, como dos abadesas centenarias!
*** *** ***
Sentâts al ripâr di pieris celtichis indauradis di lichens milenaris, i pastôrs a mirindavin su la mont. Il soreli al bonave e i variûi che a coronavin il jôf a batevin par aiar lis alis, viertis sul fonts infogât dal amont. Il moment e il puest a sveavin la cjandide fantasie di cualchi pastôr che al contave al bossul maraveis e portents: storiis di eremitis, di tesaurs platâts, di principessis incjantadis, di santis aparizions. Un vieli che al menave su la mont trê cjavris neris a ’nt saveve cussì tantis, che al podeve contâlis par une zornade interie, di un soreli a chel altri. Al veve scuasit cent agns, e tantis des sôs storiis a jerin capitadis che al jere fantat. Contemplant lis trê cjavris neris, il vieli al suspirave pensant a chei timps, cuant che al lave su la mont cuntun grant trop di pioris che a vevin in cjase dai siei vons. Un côr di pastôrs zovins al scoltave simpri lis contis dal vieli: al jere stât in chei biei dîs lontans che i jere comparide une dame, sentade da pît di un arbul, petenantsi i luncs cjavei cun pietin di aur. Scoltant il vieli, cualchi pastôr al cisicave cun scatûr ingjenui:
 – E sarà stade une principesse incjantade!
E altris pastôrs, che a savevin za chê storie, a rispuindevin:
 – E jere la regjine more, che un orcul bocognon le ten presonere!…
Il vieli al faseve di sì movint il cjâf cun gravitât, al clamave dongje lis sôs trê cjavris neris par che no si slontanassin, e al seguitave:
 – E jere la regjine more! Dongje di jê, su la jerbe, al jere viert un satûl di arint, plen di zoiis sflandorosis che a slusivin tal soreli! Il troi al jere une vore dispartât, e la dame, smenteant il pietin di aur cjapât fra i cjavei, mi à clamât cu la sô man blancje, che e sameave une colombe tal aiar. Jo, che o jeri un frutat, mi soi metut a cori, a cori…
E i pastôrs a lu fermavin cun mormorili cjandit:
 – Si imparessie ancje a nô!
Il vieli al rispuindeve cu la sô cadence lente e religjose, di naradôr milenari:
 – Cetancj che i van dongje, cetancj che a murissin striâts!
E chei pastôrs che a vevin sintût tantis voltis chê stesse storie, la spiegavin a chei altris pastôrs, che no le vevin sintude mai. Un al diseve:
 – Vô no savês che par striâ i cjaminants, ju inmaghe cu la sô grande bielece.
E un altri al zontave:
 – Cul sflandôr des zoiis che ur mostre, ju ingjane.
E un altri, contune pocje di timidece, al stazave:
 – O ai sintût a dî che ur domande cuale di dutis lis sôs zoiis ur plâs di plui, e che lôr, inceâts al viodi tancj di chei pontepets, e anei, e braçâi, e rincjins, a scomencin a sielzi, e alore a restin presonîrs de magance.
Il vieli al lassave che i murmuis si cuietassin, e al seguitave cu la sô fantasie ingjenue, colme di misteri la vôs:
 – Par dismagâsi e sposâ la regjine, al scugnarès dome dî: “Jenfri dutis chestis zoiis, o sês vô la plui biele, done regjine”. Tancj a lu san, ma svuarbâts de aviditât no sal visin e a scomencin a sielzi fra lis zoiis…
Il mormorili dai fantats si jevave une altre volte come un desideri maraveôs e ferbint:
 – Si imparessie ancje a nô!
Il vieli ju cjalave cun perdonance:
 – Puars biâts! Chel che al à di crevâ la magance nol è ancjemò nassût…
Dopo, ducj i pastôrs, tant che un aiar di insium al grispàs il lât celest des lôr animis, a volevin memorâ altris portents. A jerin simpri lis vieris storiis di di tesaurs platâts su la mont, di lôfs rabiôs, dal sant eremite che a la sô muart a vevin glongjât di bessolis lis cjampanis. Chês cjampanis che si sveavin cul soreli, devotis, bonorivis, scletis come dôs badessis centenariis!
Conte par spagnôl di Ramón del Valle-Inclán
Voltade par furlan di Pablo Gortan
Tags: Pablo Gortan, Ramon del Valle Inclan

Lasse une rispueste Cancele rispueste

La tô direzion di pueste eletroniche no sarà publicade. I cjamps domandâts a son segnâts tant che *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Libris

Tu Scrivarâs une Conte
La Stagjon des Contis
Cuviertine dal libri Lis Contis dal Mês
Lis Contis dal Mês

Scrivinus a contecurte[at]gmail.com

Jentre te Liste di Contecurte

I tiei dâts a saran mantignûts privâts e no saran condividûts cun altris. A saran doprâts dome par mandâti lis novitâts di Contecurte.

Cjale la tô casele di pueste (se al covente viôt ancje te cartele spam) par confermâ la iscrizion. Cence conferme no podin mandâti nissun messaç.

Dutis lis contis

Ultins coments

  1. Rafaêl on LCPBDM #3.4 – Copâsi3 di Novembar dal 2025

    Adiriture! Ben po, graciis! Ma da rest, cuntune cjante come La canzone di Tom, no podeve no vignî fûr che…

  2. olga zongaro on LCPBDM #3.4 – Copâsi29 di Otubar dal 2025

    Che dire? Letta tre volte, e non basta mai. Bellissima conte, profonda drammatica risolutiva.Grazie per la canzone di Tom

  3. Taleban Furlan on LCPBDM #2.1 – Balâ di bessole22 di Otubar dal 2025

    Juste! Chei di vuê a i larès taiadis lis vorelis, no si meretin di scoltâ nuie, parcè che dome la…

A son passâts pe Ostarie

Adelmo Della Bianca Alessandro Valoppi Alessia Meacci Alessio Ecoretti Angelo Floramo Augusto Bornancin Barbara Battel Bepi Zefon Carli Pup Cecilia Liva Checo Tam Christian Romanini Covidcurte Day Cristina degli Uomini Davide Peressoni Di Suald DoneBete Dree Venier Eduart Baschera Egle Taverna El Fari Eline Enrico Tomasi Eowin Fantacorsecurte Ferdinando Passone Francesca Giorgetti Franco Marchetta Franco Vigo Frank Spada Fuguline Fulvio Romanin Gaetan Cogôi Galliano di Buenos Aires Gianfranco Pellegrini Gianluca Franco Giuliana Pellegrini Guido Covàs Isa Dorigo Ivano Urli Jacum Tiburzi Jacum Trevisan Jaio Furlanâr Javier Moscufo L'Antescûr Laura Dri Laurin Zuan Nardin Lenart Gjavedon Leonore Lorele la Morete Luche Bagnarol Luciano Marinig Lupo Manarie Maghe Olstrele Marcello Marangone Marcelo Del Mestre Margarite Cogôi Maria Veronica Moscufo Mario Facile Marisa Gregoris Mariute Massim Furlan Maurizio Di Fant Maurizio Mattiuzza Michele Vuardianut Calligaris Michêl Londar Milio dai cjans Nello Malisano Noemi Salva Norma Romotowski O. Zete Pablo Gortan Pablo Martres Passadôr Patrizia Torossi Pauli Fantini Pauli Jacuz Pieri Moràs Pierina Gallina Plume di Ingjustri Rafaêl Serafin Renzo Brollo Renzo Turùs Ricardo Gregoretti Ricart Tiburzi Rudy Citòs Sandri Carrozzo Scoltecurte Silva Ganzitti Silvana Zanella Spirt Anonim Stefano Gasti Stefano Lombardi Stiefin Asquini Stiefin Morat Stiefin Stefanut Stralunade Tiziana Novello Tommaso Pascolo Zorz Cesaratto

Gjenars di Contis

  • Gjenar di orôr
  • Gjenar Dramatic
  • Gjenar erotic
  • Gjenar fantasience
  • Gjenar fantastic
  • Gjenar ironic
  • Gjenar neri
  • Gjenar Par Fruts
  • Gjenar poetic
  • Gjenar politic
  • Gjenar poliziesc
  • Gjenar romantic
  • Gjenar sientific
  • Gjenar sociâl
  • Gjenar storic
  • Gjenar sureâl
  • Gjenar zâl

Amîs de Ostarie

  • Centri Lidrîs Furlanis
  • Comitât 482
  • Comitât Friûl
  • Divine Comedie par furlan
  • Dizionari Biografic dai furlans
  • Gnognosaurs
  • Internazionalitari
  • Leturis di ca da l’aghe
  • Lidrîs e Butui
  • Sociedad Friulana Buenos Aires
  • Sorestans e Sotans
  • Tiere dai Paris

Radio Onde Furlane

Par donâ il 5x1000 a Onde Furlane al baste meti
il codiç 02650850304 cuant che si compile la
declarazion dai redits.

Spaccio Raffl

Dal lunis al sabide 8:30 - 12:30 a Gjalarian

Avertence

Chest sît, jessint inzornât cence nissune periodicitât, nol pues jessi intindût come un prodot editoriâl, intal sens de leç n. 62/2001.

Lis imagjinis publicadis a son cjoltis dal web, furnidis dai utents o de inteligjence artificjâl e a son stadis judicadis di domini public. Ducj chei che a podin svantâ dirits su di lôr e a vessin voie di fâlis gjavâ, a podin scrivi ae nestre direzion di pueste.

Prime di mandânus une conte us invidìn a lei la pagjine dai conseis.

Copyright Contecurte 2025 | Theme by ThemeinProgress | Proudly powered by WordPress