Fieste grande di fin Istât

Cuntune batude di ceis cjalant la icone dal timp libar sul display retinic Marc al jere jentrât in rêt. Un costrut cu lis formis di une biele fantate lu veve visât che Ric lu steve spietant fûr dal Odeon: chel al voleve dî che la citât viere, sparide aromai di passe dusinte agns, e jere za pronte in virtuâl.
Marc, dodis agns, al viveve intun apartament al nivel 18 parsore tiere. Dal barcon de sô cjamare, sot dal berdei des corsiis stradâls che a involuçavin i edificis, e jentrave lûs naturâl e, ancje se no si viodeve il cîl, si podeve capî se al jere soreli o se al jere innulât: diferent di cuant che a jerin a stâ al nivel 0, là che al jere dut simpri compagn sot de lûs artificiâl. So pari, funzionari intal setôr economic de macroregjon, al veve otignude chê abitazion par merits di lavôr e al veve ancje vude la facoltât di jentrâ di cjase intal sisteme informatic dal so Dipartiment.
E propit sgarfant intune zone di memorie lassade di bande sigûr di so pari, Marc al veve cjatade une spirâl di dâts vieronons e le veve dade in past al sisteme di virtualizazion de IA dumiestie. Chel daspomisdì, l’ultin prime che e tornàs a tacâ scuele, cuant che il costrut ur veve domandât cun buinegracie cemût che a vevin miôr che al vignìs configurât l’ambient citadin, lui e Ric, vint decidût di finî lis lôr scorsadis in bielece, a vevin sielzût il motîf de fieste grande di fin Istât.
Si jerin cjatâts cussì a cjaminâ pes viis de citât viere intal mieç di un mâr di int: un fat fûr di ogni imagjinazion, par lôr, come ancje chel di sentâsi libars intune place a mangjâ e bevi! Fintremai in virtuâl al jere pericolôs fâlu!
Ce che no devin fûr tai barachins! No pirulis pressadis o cuadreluts di mangjative ma robe cusinade li par li che e lassave intindi lis formis origjinariis: un poleç tu capivis che al jere un poleç, nol jere un grumut di listutis o di cidelis gjavadis di une scjatule di carton e butadis a scjaldâ intun plat! E po lis lûs, lis musichis, i bai! E i palaçs, lis glesiis, i borcs, lis ostariis! Di restâ li par simpri! A un ciert pont, intant che lôr doi a discorevin ridint inte confusion gjenerâl, a Marc i parè di sintî la vôs di sô mari che lu clamave. Il costrut ju visà che jenfri cuindis seconts l’ambient al sarès stât smontât. A Marc i passavin denant dai voi i titui in amangli des cartelis di dâts che si sieravin une daûr chê altre e che i rivocavin alc di stramp e intrigôs sul ûs des fiestis par slargjâ il domini de manipolazion tes societâts antighis, inte ete de Grande Omologazion. Nol capive ma no i interessave. Lui e Ric a jerin stâts cussì ben!
Intun marilamp, come se al fos saltât fûr di sot aghe par metisi al sut, Marc si cjatâ sentât su la poltronute de cjamare. Sul font de sô memorie, parsore de muse di Ric che al rideve, i tarlupavin siglis e iscrizions che al veve viodudis fra lis barachis de fieste, fatis in lenghis che nol cognosseve.
«Marc!»
So mari, su la puarte, lu steve clamant a cene.
Lant viers di jê lui i domandà:
«Mum, what does “FRIULANO” mean?»
di Gianfranco Pellegrini
#67

Leave a reply:

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît