Un pês di spartî

Ingriviât dal pês, il cjar si moveve a fadie tal scjafoiaç de domenie dopomisdì.
A conferme dal masse cjalt, il cidinôr des andronis al jere rot nome di râr di cualchi pas scunît, che al spesseave la corse a pene che si intivave tal passaç de strane caravane, cussì come che i voi a cirivin di sghindâ la voglade di chei viandants estrôs.
L’autist al pareve no fâi câs, o forsit, pierdût daûr di cualchi gnove idee di meti jù su cjarte, no si inacuarzeve nancje di chei che lu saludavin a stentis, rugnant o platant la ghigne.
Il fantat plui grant, invezit, ju cjalave fis intant che al cjaminave in bande des ruedis, rumiant dutis lis stocadis che, un doman, tai siei articui, al varès molât cuintri chê ipocrisie.
So fradi, ancje lui in pîts, ma plui daûr, si pierdeve vie a cjalâ i bastons dai siôrs, inmagât di chei cjâfs di len intaiât che a someavin fevelâi vongolant tal aiar.
Lis dôs sûrs, sentadis sul cjâr, a tignivin a ments chê gruesse cjame, fissade cun cuardis di cjanaipe e cuvierte cuntune tele rosse, che e pareve pardabon un regâl di discartossâ. E lôr, i canais e il pari, no viodevin la ore di fâlu, lontan dai curiôs di citât, che dutis lis setemanis ju viodevin passâ e si domandavin ce che a platavin, cence risolvi il misteri.
Rivâts fûr des muris, i nemâi a tacarin a cori, aromai usâts ae strade. “Oče, trop mancjial?” e domandà la plui piçule, che e mastiave cence fastidis dutis lis lenghis di cjase. In rispueste, lis bestiis si fermarin intune largjure jenfri i faiârs e i teis.
I oms, molâts i tirants, a menarin jù il pac inmò involuçât. Come a un acuardi cidin, des Vals a tacarin a fâsi dongje i contadins cu lis fameis, pronts a spartî la sorprese, che in realtât e jere dute par lôr.
Il patriarcje al poià un scagnut denant dal so tesaur, lu disvistì e si sentà, in posizion. “Ce fasìno vuê?”. “Wagner!” i rispuinderin i fîs, come simpri. E Carli, garibaldin e avocat, dismenteantsi di jessi intun bosc cun int che no saveve ni lei ni scrivi, si metè al piano, sunant La cavalcata delle Valchirie come se al fos stât a La Scala di Milan.

de Fuguline
#957

Carlo Podrecca
Musicist, scritôr di saçs, patriote, avocat
Nassût a Cividât tal 1839, al studià piano cun Giovanni Battista Candotti. Garibaldin, al è stât un dai Mil e al ve in don ancjela spade di Bixio pal so valôrmilitâr.
Si batè pai dirits des popolazions sclavis di Italie, come che e testemonee la sôopare “Slavia italiana”. Al scrivè dai saçs sul folclôr in Friûl e ancje dai tescjpal teatri. In gracie di lui, la grande atore di teatri Adelaide Ristori e tornà in visite a Cividât, te citât di nassite, pai siei 80 agns.
Dai siei 4 fîs, il pluigrant, Guido, al fo politic e gjornalist; Vittorio al deventarà il pari de compagnie di marionetis e buratins “I Piccoli”, intant che Maria e je la mari dal scritôr Orio Vergani e de atore Vera Vergani.

1 comments On Un pês di spartî

  • Il personaç di “Un pês di spartî” scrit de nestre brave Fugoline, al sarès il pari di Vittorio Podrecca, chest Artist cun maiuscule al à vivût par agns in Argjentine. Ca us lassi une croniche in spagnûl di chest furlan che nus fasè onôr.

    “Vittorio Podrecca vino por primera vez a la Argentina en 1922 con los “Piccoli de Podrecca”. Y volvió quince años después, manejando sus marionetas con varillas, capaces de crear una ilusión de realidad. En 1941, Podrecca regresa a la Argentina en donde se instalará junto a sus Piccoli hasta finales de 1950, emprendiendo la vuelta a Italia en 1951.”

Leave a reply:

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît