
Bulint e rabiôs
Un cuarte, forsit ancje dôs. E nol jere sigure un mateç de maree, chel alçâsi imburît de isule. Ermes al fruçà il sfuei, stiçât, butantlu intes ondis dal Mediterani. «Al è dut di tornâ a fâ!» al businà al coleghe, prin di molâ un porco e bandonâ il cantîr. A jerin coventâts anons, a chel

Sante
Insome a jerin chei biei timps là, agns ‘70, intune dì cuntun cîl celest cu lis montagnis che ti pâr di tocjâlis, intune domenie di cjampanis che a sunin e di “A come agricoltura” cun “Greensleeves” come sigle su lis imagjinis di un om che al arave… insome, intune zornade cussì biele al rivà a

Domenie di cjace
Febo al coreve come un mat in tes braidis, saltant i riui come un çupet: al scjampave al nemì, al cirive di evitâ i tons che a jemplavin l’aiar intune frescje domenie di autun. Al coreve in crot, discolç, mimetic, cuviert dut di pantan, cui dai baraçs parsore dai cjavei luncs, une golaine di vues

La codebue
O jeri in bici ta chê tremende dì: ducj si visais di chel maestôs temporalon dal 23 di Lui! Bande Mortean o viodevi un menaçôs nulon scûr che mi sameave come a la eruzion dal vulcan islandês che a fasevin viodi pe television; al pareve propit che il nulon al fos un grant sclop

Vôs
Se a vessin savût ce che e faseve, a varessin dite che e jere une ossession macabre. E veve tacât cu la radio: ondis lungjis, mediis, curtis… oris e oris a scoltâ. Scoltâ se a jerin vôs di chel altri mont. Tra une stazion e chê altre, tra il vueit e il cisôr, ogni

La balene
Marcut e so barbe Pieri a jerin in pîts sul cei de strade e a cjalavin jù, viers le aghe verdone che e stralusive jenfri i morâi, su la cueste nord de mont. La balene si rodolave mostrant la panze grisuline e sborfant, di tant in tant, une sclipignade licuide, ma che e someave fate

La promesse
Tita une dì o chê altre al varès scancelât chê scrite sul mûr de cusine, di un mês a lu ossessionave. Dai di mangjâ a Addis e a Beba O tornarai Anzulute Al jere stât un matrimoni cumbinât: lis dôs maris vielis a vevin domandât la gracie a Madone di Mont par

Voi celescj
La ploie e bat sul veri de machine. Il papi al svolte a çampe e mi lasse che o ledi a scuele di bessôl. La scuele si le viôt e je alì insom. Une stradele in bande e mene a une cjase inderoc o pûr mi dîs che o soi rivât. Cheste matine no vuei

Storie mestre
Al fasè un grant cercli, il mestri, slungjant i braçs e alçantsi su lis pontis. E a lu fasè cussì ben che i fruts a plearin il cuel lant daûr di imagjinaris confins taronts. Il mestri, paiât de lôr atenzion, a un ciert pont al restà cul braç par aiar, cu la matite strente tai

Conte di peraulis muartis 3
«Cumò vonde! Ducj a cjase sô!» Diu si sveâ di bot dal insium, si alçà in dute la sô potence, al alçà il braç e dreçà il dêt viers la Tiere che, a chestis peraulis, e trimà e si jemplà di paniç. «Nol esist che jo o vedi fat i neris scûrs par vivi