
CorseCurteSetembar#18 – Vibrazions
#18 – Vibrazions Il miedi al fasè jentrâ la siore. E cjaminave planc, cu la lungje cotule nere che e tocjave par tiere. Il corset al faseve risaltâ une figure magre. E someave un pôc spauride, e veve di jessi la prime volte. Il cjapiel a alis largjis i faseve ombrene su la muse, che

CorseCurteZenâr#19 – Muse a spas
#19 – Muse a spas Jo no pues ricuardâ chê conte che o jeri daûr di lei. Nancje il gjenar. Nome che e partignive a un libri che o cjatai smenteât te stanzie. I rumôrs dal cors, in complicitât cun chei de schene che e bruntulave pal tant timp passât leint intune brute posizion intal

CorseCurteZenâr#02 – Parincis
#02 – Parincis Une man i sbassà la cotule sul flanc, daspò si poià a plen suntune clape. Milla e sintì frêt, pluitost che il cjalt di chê manate viziose, ma e riduçà. E scugnive sopuartâ chel “tocje e cerce” ancjemò par un pôc, prime di viodi la cjarte dai bêçs sbrissâ fûr dai lustrins

Sophia
Sophia e à muse di cuninut. Sophia e je dute curvis. E à voie di vivi di optionals: e à doi celulârs, pal moment. Mi plâs. “Ce ti plasial di jê?” Mi plâs dut: se e fos crote i lecarès dute la piel. “Sêstu sporcacjon?” Sporcacjon? Cui no lu saressial a viodi il mût che

Invier e Vierte
Barufâ e dopo fâ la pâs… O ai reson jo, no o ai reson jo, no jo! E dâti reson dome pal plasê di rindimi, di pierdi une bataie che no m’impuarte, bataie di une vuere mai scomençade. Vincile al vorès dî pierditi, ma ce che o vin al è tant plui grant di cussì,

Gruesse sorprese
Lis lûs celestinis sul sofit. La cuvierte stelade e puce di naftaline. Zuan al è li sot mieç platât e al sta dant dentri doprant la man drete. Cu la çampe al ten in man il tesaur che al à cjatât la dì prime: il biel gjornâl par colezioniscj jal à vendût par pôcs francs

I scarpets ros
I scarpets ros Le gnece e jere rivade de Argjentine bielzà da trê setemanis e aromai a someave plui che in cjase sô, ven a stâi che no jere mai in cjase ma simpri fûr. A veve capît subite che jenfri il cjargnel e ‘l spagnûl no ’nd ere tantis diferencis come jenfri il spagnûl

L’origine del mondo – aiarin
Insome, o savês aromai i vizis dal gno amì Pieri. Nol è un segret che i plasi la pantiane ma cheste sô manie a lis voltis i à partât cualchi brute sorprese… come chê aventure che al veve vût pai cjamps cuntune biele morate. Lui al jere lât cul Ape a cirî ûfs di fasan.

Miôr ch’un insium
Jevâsi o stâ tal jet? Sveâsi o durmî? Disial o tasê? Par disial al varès di sveâsi, par tasê al baste tignî i voi sierâts e durmî. O fâ fente. Îr sere le sô femine i à fat le polente, je à rustide e siervide cuntune slepe di formadi fondût parsôre come che i plâs

No simpri a comandin i oms
“Chei plats, les tacis, i perons, les sedons su la taule e podeve lavâju prime di lâ a fâ chê maladete punture. O vessie almancul, prime di lâ vie, disparecjade la taule e metude la massarie tal seglâr. Di chê bande di sigûr si sarès visade, viodint chei tocs di pan restâts e lis scussis