faliscjis
Pablo Picasso, Pe muart di Carles Casagemas, 1901 (onôr a Tranströmer) [1] ○ Le gnot e côr mute tal cimiâ des sôs steles. le jerbe e à frêt. un vuic di lontan: el cjan al drece une orele. ○ Femines cul doman piturât su le muse oms cun îrs incjarnâts intes mans gramules sclagnes
Il rucjin
E il rucjin? Al veve pensât a dut, a dut. Ma propi a dut. Furche al rucjin. Il rucjin di arint intal pic de orele çampe. Il dopli (calibro 6 mm 9 mm 45” 9*21 camerato) pront cu la cartucje drenti, il bilietut sul iet de mame….’mame, mi displâs…mandi’. Al veve gjavât vie l’orloi,
I spirts
“Al à i spirts!” si diseve di un frut un fregul malcuiet. E, se nol jere vonde, “Al à i spirts abolics!” si diseve. Al jere un mont cu lis orelis spiçadis tal captâ il segnâl dai spirts sparniçâts tal aiar, dì e gnot. E massime di gnot. Ai frututs in spiete di cjapâ il
In citât a cirî un morôs
Dôs bielis gjalinis,propite nostranis, a àn pensât di lâ in citât a cirîsi un morôs. Dutis dôs, come che e dîs Catine, par sameâ plui citadinis, a cjacarin par talian, cence une peraule di furlan. “Cjala come che al piopera” e dîs la prime. “Lassa che al slavacheri” e rispuint chê altre gjaline. Un
in paradîs
… e torne po di bot, no spietade, le mê educazion mi dâ sù, che sfondrade, le creance ancestrâl: chê che à consegnât za in principi a le pecje, le mê stesse gjenesi. cussì ducj chei zucs mi somein maliziôs, chei estris: ardîts. indecents chei costums che e van di ogni bande, no cuvierzin
Il mus di Lise
Al è un mus virtuâl, il mus di Lise. Un mussut jentrât tai siums e afiets di picinine. Altris frutins si pierdin vie a fevelâi a un ors, un cjan, un simiot, fintremai une piore cualchidun, che ju puartin a durmî cun se. Invezit Lise e à vût, za di chê volte, la manìe
in paradîs
Herbert James Draper (1863-1920) Flying Fish – 1910 (Exocoetus volitans) [colezion privade] lade… cualchi an indaûr o soi lât tês Seicell [1] par lavôr. stant el clime e tacavin biel prest a buinore, fin dîs, e tal dopomisdì tor des cuatri fin ore di cene: e spes ancje dopo. ma ogni fin setemane
Come il dì prime
Al zûc di lâ a platâsi jê a varès zuiât ogni dì. Îr a si jere verementri ben platade. Al trê e jere bielzà insom de scjaibule dal fenîl. Al cuatri e jere platade sot dal fen. Al sîs par platâsi miôr e jere lade tant in sot che al siet e jere colade
flôrs de France
Inconnu: Jeanne Ière de Naples, comtesse de Provence (1326-1382) De mulieribus claris. Cognac. XVe – XVIe siècle. (Bibliothèque Nationale de France) cote François 599. 93v. une curiositât, par jentrâ in discors Zuane d’Angiò contesse di Provence e regjine di Napoli, e jere contemporanie di pape Urban VI e dal cuintripape avignonês Clement VII. Ma
I ordenâi
A son vignudis sù dôs cjasis subit di là de nestre, di doi fradis, cun cinc fruts che sot sere àn cjapade la mende di fâ une partide di balon tal lôr curtîl. “Tire, passe, goal!” si sintiju businâ, intun legri sunsûr che no si è plui usâts a considerâ. Cuant che pe strade
