Bon Nadâl

Ancje in chê sere su la scrivanie, indulà che si sentave pal so lavôr, la pene, grivie, a Jacum no i scoreve. La sintive pesante come se fos un modon. E chest lu avilive, ma ce che pui lu aflizeve a jerin il so cûr e il so cjâf vueits. Cussì tant che no i

Fantasimis a San Martin

Al cjaminave di diviersis oris ta chê pâs, sul Cjars dongje Sant Martin. Chê dì al veve fat un grant zîr intai lûcs de vuere rivant des cavernis dal Sant Michêl fin al pedestal di Corridoni e polsant sentât su chel scjalin dongje dai grums di tiere rosse puartade des furmiis su la colone vecje

Nadalin

Atili e sô mari a vivevin te vecje cjase di claps. Lu clamavin vedran za che al jere un cuarantin cun nissune premure di cubiâsi. Mancjàs mai che ae viele i vignìs un sclopecûr sal ves puartât une pueme par cjase! Ma si sa, ancje lis ruedis si fermin… Daurman, un amì di Atili, missete

La Patachine

A Dignan e vîf une bielissime fantate, Virgjinie, bionde di cjavei, doi voi celescj e cuntun cuarp di gale; cence contâ dôs latariis di gjavâ il flât. I fantats dal paîs a deventin mats par rivâ a vêle, ma je e spiete alc di miôr e no si fâs tocjâ di nissun. E ven de

Fotografie in blanc e neri

Presepi 2015 a Talmassons Par spesseâ a meti jù la scjatule di fotografiis vecjis, ancjemò di chês in blanc e neri par capîsi, la covertorie e sbrisse in bande e une di lôr e svole ben planc par tiere. La cjapi sù e o ài devant dai voi, in prin plan, Odillo cun bocje di

Ugo mole chel bevi

“ … plats di lavâ, la cjase sot sore, un grum di cjamesis di stirâ e chi al è dut un casin… Cui mi darà une man.” si domandave Ugo fevelant di bessôl cu la lenghe che i sbrissave? Fûr tal curtîl, intant, al soflave aiar di tramontan. Dal barcon si viodevin dome fueis e ogni

Il gno spieli braurin

  2014 -Teme: cincuantenûf, ce diambar puedial contâ un numar? A son i miei agns, a fevelin a cui che mi cognòs di mê, di cemût che o soi fate, des mês passions, des mês debilecis, dai miei riduçs, des mês lagrimis, des mês ridadis (mai tignudis dentri, e mai stratignudis, forsit, anzit di sigûr,

Font energjetiche rotamade

  Di piçul o jeri a stâ framieç dai cjamps intun cjasâl dulà che vivevin pocjis fameis ma di chês bielis di une volte, plenis di fruts. Par menânus a scuele, a Malisane, che jere a trê chilometros di strade, al faseve servizi un biroç, cul telo narançon, precîs di chei dai pionîrs dal Far

Il câs da la vôs di muart

– Driin! Driin! Al jere agns che il telefon tacât intal mûr da l’ostarie nol sunave. – Driin! Driin! Un cidinôr al jere plombât di colp inta stanzie. L’ostîr si stave svicinânt ben planc al tramai che al veve sunât, come che al fos une bombe pronte a scupiâ. – Pronto! – Al veve dit,

O ai cognossude une siore vere…

O lavi dispès in biblioteche, a Cjarlins, ma mi sintivi bessole in mieç dai libris, chel che o cirivi no lu savevi nancje jo, cualchi volte sintivi a fevelâ par television di un scritôr e speravi ch’al deventàs il “gno” scritôr: da lis primis riis, spilucant ca e là jenfri lis pagjinis o capivi daurman

1 123 124 125 126 127 189