Scjatule di sorpresis

O vevi une curte impromission, dome sîs mês, sí che o cognossevi di tant pôc la famee dal gno om; e lôr a son deventâts une scjatule di sorpresis!Un dí, daspó di cene, un sunsûr misteriôs si sintive te stanzie… e jere la ligrie, che planc planchin, e gotave sul umôr di ognidun… e la scjatule si vierzè!
Une sunete e invasà l´aiar cuntune melodie vivarose, la mari de famee cun sô fie e une brût a scomencjarin a cjantâ: “…e la ligrie e devente ai zovins…” (e la ligrie e je dai zovins)
I siei cuatri frutats lis lerin daûr e a rispuindevin! Un al cjapà il puest dal diretôr e al disé:
“tu tu fasis il prin tenôr” e “tu, fasis il secont“, “pai, tu cjantis cun me, nô o fasìn il bas”, “ e tu, fâs un cuintricjant aes feminis… dai mo, tu pues!”
Un spetacul maraveôs. Un coro al vigní fûr… spontani… armoniôs.
Si come che o jerin un public ferbint e bramôs, mi cjantavin, une daûr altre, cetant cjançons, massime lis “alpinis”, e mi voltavin lis peraulis pal spagnûl…
Il gno cûr al zirave a mat intun mar di sintimints!
Dôs sclesis, ancjemó, mi smorsein insot, la cjançon “L’emigrant”, che e mande fûr cetant dolôr, e “Stelutis alpinis” che e tache cun chestis peraulis:  Se tu ven ca sù des cretis là che lôr mi àn soterât  al è un splaz plen di stelutis  dal mio sanc al è stât bagnât.
Une imagjin fantastiche, une metafore perfete… nude e crude.
Tant che studente di musiche che o jeri ta chê volte, tal teatri Colòn a Buenos Aires mi sintivi tal paradîs.
E ogni volte che si tornave a fâ chel sucès, o tornavi a sentâmi te poltrone comude dal gno preseât teatri. La mê famee furlane. I cjantants magjichis, i Paguris: Livio, Gjigjia, Azucena, Diana, Gianlino, Maurizio, Enzo e Pablo.

di Norma Romotowski
#1145

2 comments On Scjatule di sorpresis

  • Ce biel cuadrut che Norma a à piturât in bielis peraulis, e ce tante ligrie te sô conte, e ce tant biel sintiment pe lôr patrie lontane, cuant le cjançon cul valôr di une preiere si alçave a cjareça l’ aiar sot il non di ” stelutis alpinis ” o ” l’ emigrant ” . Brave Norma. “Cuant il cûr al cjante il rest nol pese” Lussian

  • Bundì Norma, la tô conte mi à dismot dute chê liste di sintiments che tu tu enumeris. O cjantai cul Cuartet Vocâl Armonie par un slac di agns e mi vegnin ancjemò ogni pêl un pan ricuardant chei biei timps. Mandi

Leave a Reply to Galliano Cancel Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît