Il bastiment dai siums

Venturin, di piçul, al veve passion pes barcjutis di cjarte. Lis poiave sore la aghe dal riulut che al traviersave l’ort di cjase. Il flus lis menave vie di buride, il frut al bateve lis mans ridint cun gjonde, intant che al pensave, cuissà in ce puart di mont che a finissaran.

Dispès i siei lu menavin ae splaze, al deventave mat viodint passâ lis barcjis. Une dì al viodè un bastiment grant come un palaç, Venturin, segnalantlu al berlave: – Barbe Meni, barbe Meni! – Meni al jere un fradi di sô mari, che si jere imbarcjât agnorums indaûr.

Venturin, di frutat, al le a visitâ un vêr puart di mâr. Li al viodè une rie di imbarcjadôrs. Cuasi platat a çampe dai altris, al olmà un che al pareve no esisti, come che al fos fûr di ûs, ma no jere cussì, dome cuntune grande imagjinazion e fantasie si rivave a viodilu. Ancorât a lui al jere un bastiment a vapôr che al sbrufave cidin, taponat de fumate di chê buinore.
A Venturin i parè che lu stes spietant… i oblòs si impiarin cimiantji, la ciminiere piturade di ros e scomençà a butâ fûr fum, ancje la scjalute si moveve. Il zovin, cuntun pâr di salts, si cjatà dentri, di bot al sintì sunâ la sirene… des barconetis de sale al olmave che i edificis de stazion si movevin… e jere la nâf che a  planchin e leve rasintant la bancjine  sbrissant vie… intun marilamp, come une balarine in sene, si cjatà in plen mâr.

Ogni altre dì il bastiment si fermave intun puart diferent. Il trafic dal dismontâ e montâ al jere vivarôs. Ognidun dai passizîrs al fevelave la sô lenghe, si vistive e si compuartave seont lis usancis dal so paîs. Venturin al jere sorprendut, che cence fadiâ ju capive e cundiplui ur rispuindeve a ognidun tal lôr lengaç; forsit une prerogative par chei, che come lui, si jerin imbarcjâts par vivi une aventure. A navigarin in lunc e in larc il mont, fintremai che une dì si fermarin intun puart dispartât e solitari.

Venturin, che cui agns si jere fat cressi la barbe, al disbarcjà. Intant che al cjaminave dilunc la bancjine al viodè un vieli sentât intun banc… al pareve che al spietàs cun sperançose nostalgjie la rivade di chel bastiment, che une dì lu sbarcjà in chês tieris. A Venturin i parè cognossilu, si sentà dongje di lui… si cjalarin par un moment…
… il vieli, cuntun fîl di vos i disè: – ti spietavi, Venturin.

di Galliano di Buenos Aires
#1112

2 comments On Il bastiment dai siums

  • Storie di emigrants davuelte tra un insium e realtât, in une forme biele e patetiche, indulà che Galiano al ‘à volût ricuardà une zornade lontane, forsit la sô. Compliments a Galiano. Lussian

  • Cjâr Lussian, la tô riflession no je fûr di logjiche. Dome Diu al sa cemût che si incrosin i pinsîrs tal cerviel di ognidun di noaltris. Maman

Leave a Reply to Anonim Cancel Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît