“In file” si diseve de usance di stâ sù te stale d’Unvier.
Ducj a vevin un fregul di stale pal borc fin a metât di chel altri secul, ma dome chês tantis a jerin lis stalis pe file, dulà che la int dal curtîl e dal circondari si dave dongje a stâ sù dopo cene, lis feminis filant la lane di piore, gucjant e mendant, i oms a fâ zeis cui vencs e une pipade, i fruts cidins a sintî contâ storiis, cui voi saldo plui piçui che biel planc si sieravin, la zoventût morosâ e lis vacjis pognetis rumiâ pacjifichis tal clip animâl dal ambient.
La stale di Cativel e jere une des plui preseadis di borc là in jù a Sante Marie, folcjade di int ogni sere e domenie dopomisdì de stagjon frede, fate sù di Rafael cui blocs di beton e, dentri, dapît des vacjis, un ricuadri a pro dai manzuts e un biel salizo a pueste pe int che vignive a stâ sù.
Ae fin dal Unvier e sul ôr de primevere, denant che tacàs la stagjon dai lavôrs pe campagne, Miane sicu parone di cjase e dutis lis feminis des fameis vignudis in file a sieravin in glorie la anade cul licôf di biscots fats in cjase e un fiasc di vin blanc.
Pôc e nuie usadis a bevi, cuntun tai a chês oris di gnot a jerin subit legrutis e vivarosis, cjantant, ucant e strambolotant evivas e jufufuis.
“Eviva chel cussì e cussì!” e diseve une.
“Eviva chel altri!” e businave une altre.
“Eviva Bepo cu las sôs mans ingrumbulides!” e à berlât, une sere dal licôf, ancje Marie di Bine, maridade cun Bepo che al veve lis mans congjeladis te guere dal cuindis.
I fruts, inte sere dal licôf, ju mandavin adore a durmî. Ma Gjine, ta chel bonodôr di biscots che al passave pes sfresis des breis de sô cjamarute, no rivave a cjapâ il sium, cjalant par une fressure dut il rizîr di femenam sot di jê. Cenolè, e sint a un biel moment vignî sù odôr di brusât.
“Sacrament, vin brusâts i biscots!” disè, in chel, une femine abàs.
“Viodêso, cul straviâsi a cjantâ, ce che al sucêt!”
“E cumò ce fasìno di un for di biscots?”
“Ju mangjaran doman las gjalines.”
“Eviva las gjalines!” disè une, ma dutis cumò a tasevin pal displasê. Alore Gjine no à podût plui stratignîsi. E à poiade la bocje suntune fressure dal paviment.
“A mangji jo chei brusâts!” disè jê di adalt, tal cidin, come la vôs dal spirtussant su lis feminis tal fogolâr.
di Ivano Urli
#925
1 comments On In file
Trops biei ricuarts di vite passade, cun tante maluserie di vê pierdût chei moments indulà che il pôc o il nie rivavin a scjalda il cûr, par furtune che Ivano nus ai ravente cu lis sôs bielis contis . Lussian.