Lâ a balâ

Intai agns Cincuante, che la vuere e jere finide di pôc, la int e voleve tirâsi fûr di chei bruts timps cirint di straviâsi. Cussì, a la domenie dopomisdì, zovins e vecjos di Luvignà e dai paîs dongje a frecuentavin la sale “Al giardino”, indulà che trê sunadôrs i davin dentri cun la armoniche, la ghitare e il liron, e la int e balave contente.
In chei timps, il predi in glesie al viodeve il bal come il fum tai voi, e in tes sôs predicjis nol mancjave mai di meti in vuardie lis fantatis cuintri chest pecjât. A ogni predicje al tornave a tontonâ cuintri lis fantatis che a lavin a balâ, e che seont lui a saressin ladis di sigûr a sbrovâsi tal infier. Mai une volte che al ves menaçât i fantats, che a jerin i prins a balâ.
Tunine e Vigjute a son amiis fin di frutis e cumò, a 18 agns, a lavorin insiemi in filande e a van une vore dacuardi. Ancje par lôr, zovinis e plenis di vite, lâ a balâ al è un apontament fis e no viodin la ore che vegni domenie, par lâ a gjoldi.
A messe, scoltant la predicje, ur scjampe simpri une riduçade cuant che il plevan i da jù al bal, e no viodin le ore che al vegni dopomisdì par lâ a balâ.
Cussì plui par scherç che pal pinsîr di lâ intal infier, une biele dì Vigjute e fâs une propueste a la sô amie: ”Tunine, jo no crôt che balant si vadi intal infier, ma fasìn un pat, la prime di nô dôs che murirà, e vignarà a visâ chê altre se e je intal infier o no”. “O stoi!” e fâs Tunine ridint.
Une domenie di sere Vigjute, che e veve acetât di fâ une corse in Vespa cuntun zovenot, cognossût balant, e à un incident e i tocje murî.
Une gnot Vigjute e ven in sium a Tunine e la vise che e je propit intal infier. “Tunine, al veve reson il plevan! O soi intal mieç des flamis e si sofrîs di no crodi. Mole il balâ!”.
Tunine si svee dute sudade pal spavent e po a torne a durmî, pensant che al jere stât nome un brut sium.
Te matine dopo, Tunine jevantsi e viôt su la bree dal paviment dongje dal jet, lis olmis brusadis di doi pîts.
Tunine no je plui tornade a balâ.

di Pauli Jacuz

#841

3 comments On Lâ a balâ

  • e no podevin migo lassâus il fin setemane cence une conte? E cjalait a cui che i è tornade la vene? Al nestri Pauli Jacus, che fresc di biele figure tal Contecurte Day nus regale une altre storiute par meti in vuaite ducj i amants dal lâ a balâ. Parcè che lu savês no mo, ce che al capite a chei che a cjapin masse gust a fâ une robe? No? Leieit la conte e scuvierzeitlu!

  • No olsaress clamale conte, ma fat di vere realtât che la braure di Pauli a à savût compagnâ le pene cussi ben che di miôr no si podeve. Ches puaris frutis l’ infiar lu vevin za pasât cuant le sirene sbregave l’ aiar e le pore e coreve dal cjâf ai pits, sot chel rumôr di centenârs e centenârs di avions che si faseve simpri plui dongje, ches strisulis blancjs che lassavin daûr, chel cori disperât intal rifugj, e dopo chel scjadenament di esplosions, e chês vôs unidis a tigni su rosari simpri plui altis par cuvierzi chel davoi, ma nol bastave. Chei che an salvade le piel cemût podevino fâ di mancul di scjadenasi sot di une puare musicute in un bal rigjeneratîf cu le fuarce intôr di plantâ famee, e rimeti in tiere chei milions di muarts che no saressin plui tornats.Chês talpadis neris e jerin sigûr dal nono che dopo vê stât a pescja ledan al lave a durmi cence lavasi i pîts. Lussian

  • Tunine, Tunine, ce sbalio che tu âs fat ; chês talpadis e jerin dal nono, che dopo jessi stât a pescja ledan al’ è lât a durmi cence lavassi i pîts. Lussian

Leave a reply:

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Pît di pagjine dal sît