![]() |
Philip von Schantz, Anguriis, 1985 |
il garoful salvadi al
fâs rosse le aghe dal sfuei …
fâs rosse le aghe dal sfuei …
fintant che l’Istât al
cessarà il so miracul: compagn che lis feminis e plein lis lôr cotulis, o i
predis e metint vie ducj i simbui, cuant che il sacrament al è distrigât …
cessarà il so miracul: compagn che lis feminis e plein lis lôr cotulis, o i
predis e metint vie ducj i simbui, cuant che il sacrament al è distrigât …
(Emily Dickinson,
1830-1886)
1830-1886)
***
fetis di fieste di muardi daurman, cence cualchi fastidi: jenfri ferbint, cuant che ogni dì al somee di vacance. i sparagns un sù l’altri, dâts al cramar de Basse e po
ducj intun a gjoldi le angurie. madure. ridint, ma di gust, ancje cence parcè:
se no chel di esisti. se no le sorprese di baticûrs in zermoi. di zuiâ in
preludi al doman colm di insiums: che ognidun al à in olme.
ducj intun a gjoldi le angurie. madure. ridint, ma di gust, ancje cence parcè:
se no chel di esisti. se no le sorprese di baticûrs in zermoi. di zuiâ in
preludi al doman colm di insiums: che ognidun al à in olme.
… e lis frutis ?
jo chês frutis les ai inmò intai voi: gaiarinis e claris
come tantis cisilis. e tant che cisilis non savarès plui clamâlis par non. al
infûr di ‘Sesùte che non à dite mai nuie, deventant nome rosse. e Rinùte che e
rideve di cûr, tal parâsi des mans lizeris e legris, svoladiis tal zuc,
slungjadis curiosis tor chês formis tarondis … boes, sù po!… stait fers …
come tantis cisilis. e tant che cisilis non savarès plui clamâlis par non. al
infûr di ‘Sesùte che non à dite mai nuie, deventant nome rosse. e Rinùte che e
rideve di cûr, tal parâsi des mans lizeris e legris, svoladiis tal zuc,
slungjadis curiosis tor chês formis tarondis … boes, sù po!… stait fers …
magjie di seradis d’istât, sul cuel in face a la glesie, a
gjondâ di bocons di esistence: smorseâ l’avignì puartant vie rideçs. e cirint
ogni tant une cise, a parâsi: lôr di une bande, sot vie. e nô di chê altre, vosant:
par un dasi valôr. i masclis si sa e son simpri indaûr in stagjon. iludintsi
par là, di sfrancjâsi a peraulis.
gjondâ di bocons di esistence: smorseâ l’avignì puartant vie rideçs. e cirint
ogni tant une cise, a parâsi: lôr di une bande, sot vie. e nô di chê altre, vosant:
par un dasi valôr. i masclis si sa e son simpri indaûr in stagjon. iludintsi
par là, di sfrancjâsi a peraulis.
ju ai pierdûts ducj di viste chei timps, cui amis e lis
spietis. o soi lât vie lontan, intal plen de stagjon: inte grande citât, no
savint di nissun. cence orts ni profums, si no chei dai marcjâts. no ai
cjatadis ‘Sesùtis, e chi lis Rinùtis no ridin di cûr, lant di corse al parcè. cemût
fâ: lâ indenant. smenteâ. par fortune, il confâ, no mi è mai mancjât. il padin
lu ai cjatât: no domandi di miôr. di stes ogni istât mi fermi a cjalâ i bancons
des anguriis. … ma e son come cocis! smavidis, lungjis. o ai provât a comprant
cualchi volte: ma ai fruts no ur leve « e
an masse seputis li ator: parcè, disistu … » o pues dîus di sigûr, che al è
just tal lôr estri …
spietis. o soi lât vie lontan, intal plen de stagjon: inte grande citât, no
savint di nissun. cence orts ni profums, si no chei dai marcjâts. no ai
cjatadis ‘Sesùtis, e chi lis Rinùtis no ridin di cûr, lant di corse al parcè. cemût
fâ: lâ indenant. smenteâ. par fortune, il confâ, no mi è mai mancjât. il padin
lu ai cjatât: no domandi di miôr. di stes ogni istât mi fermi a cjalâ i bancons
des anguriis. … ma e son come cocis! smavidis, lungjis. o ai provât a comprant
cualchi volte: ma ai fruts no ur leve « e
an masse seputis li ator: parcè, disistu … » o pues dîus di sigûr, che al è
just tal lôr estri …
e jo di sigûr volarès cjatâ fûr chel plasè di cerçâ, in dut gust
e inocence e cul stes baticûr, une fete di vite a leâ il cuarp cu l’anime.
amant ogni istant cun mans che trimulin, lavris in sfese e voi ingropâts: in
dute sorprese.
e inocence e cul stes baticûr, une fete di vite a leâ il cuarp cu l’anime.
amant ogni istant cun mans che trimulin, lavris in sfese e voi ingropâts: in
dute sorprese.
… po no si è mai contents!
dal Passadôr
#282
4 comments On Istât
Eh no! Cumo', dopo ve let le conte, jo o soi plui contente!
Graciis!
ce gust intivâ un cûr sensibil
tantis buinis robis
dal passadôr
Passadôr: in ogni gnove leture co fâs des tôs contis o discuvierç peraulis platadis jenfri pletis e cantins, di gnûfs zermuei di primevere cjariâts di vecjos ricuarts.
mandi Galliano
o alci un cjaliç di blanc (o une tace di neri) al spirt des letaris: parcè che cuant che tu scrivis tu, mi plâs di leiti. e cuant che lu fâs jo, istès par te.
cincin
salût
dal passadôr